Ara que tenim una pausa en el temps, com una mena de dia de festa o de relax per agafar forces, penso que és el moment de donar les gràcies a l’Assemblea Nacional Catalana per tot el he ha fet i per tot el que farà. I ara no em refereixo als que hi col·laborem econòmicament ni als que fem gestos puntuals per aportar-hi el nostre granet de sorra; em refereixo als que hi hi deixen la pell. Hi ha molta gent implicada en aquesta lluita. Són gent que treballen o estudien com fem tots, que s’han de guanyar la vida, com tots, que tenen problemes com tots, però que, a més, s’han llançat a fer el que sigui perquè el somni de tots fos possible.

Sé per experiència què representa fer de voluntari en una organització que pretén funcionar i, almenys de cara a fora, funciona de manera del tot professional. No es pot deixar res de banda, s’ha de ser a totes, el compromís és gran, la responsabilitat és immensa i cada dia hi ha més feina per fer. Una feina que ha de sortir impecable perquè vosaltres sou la nostra targeta de presentació al món. Per això quan veig tantes persones repartint tríptics, explicant les bondats de la independència, organitzant una via catalana, una V gegantina, una macromanifestació de colors amb el pas d’un punter mogut per la força dels que volem canviar el país, no puc evitar que se m’ennuvolin els ulls. I, de vegades, penso que no em mereixo estar vivint aquestes emocions tan intenses que ens esteu regalant, embolicades amb mil somriures, a tots els catalans que volem ser lliures.

Dueu a la cara, com tots, la il·lusió i l’esperança d’aconseguir arribar en un temps no gaire llunyà a Ítaca. Però, a més, us heu ofert per remar en unes barques inestables que l’enemic no deixa de bombardejar. I, homes, dones, petits i grans, traieu misteriosament la força de sota les pedres i feu que tots plegats ens convertim en invencibles.

No sé si hi ha altres països al món que tinguin la sort de comptar amb persones com vosaltres. Sou el punt de suport que necessiten ara mateix els nostres polítics per moure el món. I el que ens cal a nosaltres per no defallir. Gràcies per ser-hi i per aconseguir fer fondre la lluna amb la llum de l’esperança.