Fa deu dies vaig tenir el privilegi de ser una de les convidades a un sopar a Roma amb escriptors, periodistes, pintors i gent del món de la faràndula. En el sopar es va parlar una mica de tot i els romans ens van explicar als catalans que estaven començant a preparar una obra de teatre sobre textos de Ramon Llull atès que el 2016 és l’any Llull.

Aleshores nosaltres els vam explicar, com a trista curiositat, que no teníem noció que, ara per ara, Ramon Llull s’ensenyi a les escoles espanyoles (fora dels Països Catalans, ja m’enteneu). Vaja, que els nens espanyols surten de l’escola sense saber que ha existit aquest senyor (bé, i sense saber qui eren Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda…).

Els romans es van quedar a quadres. No s’ho creien. No entenien com no es podia estudiar un autor que, de fet, tots ells tenen molt clar que és un dels erudits més importants de tots els temps. Una mena de Leonardo Da Vinci medieval, en deien. Un escriptor, místic, filòsof… Nosaltres, els que sí que l’hem estudiat, en podríem dir unes quantes coses, però n’hi ha d’altres que potser no se’ns acuden, com la que llegeixo al web de la Facultat d’Informàtica de la UPC de Barcelona: que Ramon Llull era un informàtic sense saber-ho, que va introduir idees ben estranyes per als seus contemporanis que, tanmateix, avui ens resulten ben familiars (encara que jo no les entengui gaire, també us ho he de confessar): Les idees de càlcul, de mètode, d’Heurística i de Deducció, de Sistemes Generatius…

Més enllà de la figura mística que representa Llull, i del fet que es dediqués a evangelitzar en tres llengües (català, llatí, àrab) que dominava del tot, hi ha tota la part tècnica, física, matemàtica, artística i filosòfica que va influenciar pensadors i científics posteriors tan importants com Montaigne, Pascal, Descartes, Leibniz o Newton.

No, no us venc Ramon Llull a vosaltres perquè ja sabeu qui és i perquè aquest any 2016 tindrem l’oportunitat de parlar-ne a bastament. Només intento buscar raons del per què un personatge tan transcendent per a la cultura occidental no entra en els plans d’estudi del Ministerio de Educación. I, per més que busco, només se me n’acut una. La de sempre. I em sembla, un cop més, que és una completa cafrada deixar a les fosques de la ignorància tot un poble, el de parla castellana, només perquè el personatge que tots haurien de conèixer, va néixer a Mallorca, fill de la primera generació de pobladors de l’illa vinguts de Catalunya, i, és clar, parlava català.

Algun dia, els castellans descobriran tot el que els han amagat els seus polítics, i se’n faran creus. De moment, hem d’assistir amb vergonya aliena a anècdotes com la de l’assessora de l’exministre Wert, que va trucar el 2013 a la Universitat de les Illes Balears demanant quant cobrava el senyor Llull, el de la Càtedra (La Càtedra Ramon Llull, s’entén). Però què havia de saber la senyora, pobra, si no ho havia estudiat mai.

Així doncs, mentre persisteixi en els estudiants castellans la ignorància en tot el que faci tuf de llengua catalana (tenint en compte que a l’època medieval la nostra era de les llengües que brillaven més al món occidental) només puc dir que em sap greu per ells. No pas per la resta del món, que, afortunadament, no té aquest problema. Ja ho sabia, però a Roma em va acabar de quedar ben clar.