Blanca Busquets
Els dies robats
(2024. Editorial Proa
En un petit poble dels Pirineus, un grup de persones vingudes de llocs diferents hi fan un recés dedicat al ioga i al pilates. S’allotgen tots en una casa a prop del poble. Arran d’una ordre governamental, es veuen obligats a allargar indefinidament l’estada. El món s’ha aturat per una alerta global, i l’aïllament i la incertesa acaben transformant la relació entre persones d’edat, de tarannà i de trajectòria vital diversa. S’estableixen inesperats lligams i complicitats, que se sumen a la convivència més menys accidental amb alguns habitants del poble. Amb una força nova, emergeixen episodis i ferides del passat que es creien enterrats per sempre.
Constel·lacions
(2022. Editorial Proa
En Cinto fa cent anys diumenge i té tota la família amb ell durant el cap de setmana. Al llarg dels anys, els ha ensenyat a tots les estrelles i constel·lacions. Ell en va aprendre els noms durant la Guerra Civil. Del seu pas per la lleva del Biberó en va quedar sobretot una estrella que és força especial. És clar que, tant el seu fill, Quim, com els seus nets, Paula i Ramon, han tingut també les seves guerres. Com tothom, sí, però potser les seves han estat més arriscades. Al cap i a la fi, van viure durant uns anys al País Basc. I les seves històries d’amor són perilloses i porten cua, una cua molt llarga. Tanmateix, passi el que passi, cada nit observaran les estrelles que uniran per sempre les quatre generacions..
El Crit
(2019). Editorial Proa
La novel·la arrenca amb la Judit a la sala d’espera d’una psicòloga el setembre del 2017. A la mateixa sala, els peus d’una criatura amb sandàlies la tenen obsessionada, perquè li recorden el que va veure el 17 d’agost a la Rambla de Barcelona des de l’habitació d’un hotel, en compañía d’algú. Ella serà la primera de sis personatges que mostraran les seves vides al lector. Són vides que s’encadenen sentimentalment i que totes, d’una manera o d’una altra, tenen de fons els fets que van sacsejar el país durant aquells mesos: de l’atemptat de la Rambla a l’empresonament dels líders independentistes, passant pel referèndum de l’1 d’octubre. La tensió dels secrets íntims i el trasbals col·lectiu confluirà durant les festes de Nadal.
La fugitiva
(2018). Editorial Proa
La fugitiva narra la història de la Mireia una dona de més de noranta anys que viu sola en un pis de Barcelona. Cada dia que passa es mostra més esquerpa. La Mireia només s'entén bé amb la seva néta, la Sònia. Mentre escolta els sorolls del carrer i espia els llogaters del pis del costat, rememora la seva vida, tan accidentada, i tot el que ha causat que la seva filla l'eviti tant com pot i que el seu fill no li parli des de fa molts anys. I és que el seu recel i la seva solitud tenen una raó de ser. I, amb una mica de sort, un seguit de fets inesperats podria desembolicar una vida travada des de la nit dels temps.
Jardí a l’obaga
(2016). Editorial Proa
Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena. L'Aniol, el seu masover, ens explica la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d'aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil. I menys si hi ha hagut pel mig una història d’amor truncada i secreta. Tot i l’harmonia aparent i l’adaptació a uns temps canviants, el lector anirà trobant indicis inquietants, punts d’alarma, i no podrà fer altra cosa que imaginar fets terribles que contrastaran terriblement amb l’estampa idíl·lica que un passejant podria tenir de la Carena.
Paraules a mitges
(2014). Rosa dels Vents
T'imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l'Annabel, l'Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. A través del relat de cada un d'ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una mateixa trama relacionada amb perfums, amb contraban, amb desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles.
La casa del silenci
(2013). Rosa dels Vents
Aquesta es la història de diverses dones i d’algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes però que sobretot estimen la música. Aquesta es la història d’un violí que passa de mà en mà, d’un director d’orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.
La nevada del cucut
(2010). Rosa dels Vents
Una dona que va viure fa cent anys escriu d’amagat a la llum d’una espelma en un lloc perdut de Catalunya, en un poble en mig de les muntanyes. La seva passió pels llibres, inusual pel seu temps i el seu entorn, s’assembla molt a la d’una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure. Al llarg de la novel·la, el lector va entrant a poc a poc en la vida d’aquestes dues dones, en el seu dolor però també en les seves ganes de viure i, malgrat haver viscut en èpoques diferents, les capítols van teixint un fil invisible ple d’il·lusions, silencis i paraules.
Vés a saber on és el cel
(2009) Rosa dels Vents
“He fet un crit quan l’he vist: el mort no era el mort”
Així comença la novel·la. Equivocar-se de mort en un tanatori pot ser només un incident sense conseqüències, o pot ser, com a Vés a saber on és el cel, un error que ens canviarà la vida.Tots tenim un passat, fins i tot el presentador del programa de ràdio més escoltat del país.
El jersei
(2006) Rosa dels Vents
L'àvia Dolors fa un jersei per a la seva néta, asseguda en un racó de casa de la seva filla. Mentre teixeix observa els moviments dels habitantas de la casa. Cada membre de la família, que en aparença és molt normal, guarda, en realitat, secrets inconfessables... El que ningú no sap és que Dolors, tot i que ha patit una embòlia que l'ha deixat sense parla i sense mobilitat, no és ni sorda ni cega, ni ha perdut un bri de la seva brillant inteligència.
Tren a Puigcerdà
(2007) Rosa dels Vents
Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s’atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen… i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d’algú que és en aquest mateix vagó…
Presó de neu
(2003) Edicions Proa
Presó de neu Després de passar deu anys empresonat per l’assassinat de la seva esposa, Jordi Codina és alliberat i decideix tornar a l’escena del crim. Alhora que inicia el seu viatge, un monòleg interior ens condueix fins als records confusos del seu passat: la seva activa participació en els moviments d’esquerres d’estudiants, un grup de teatre local, les seves complicades relacions amb les dones ; i el capítol de la seva vida que començà el primer dia que arribà a la presó,on la vida i la mort són companyes inseparables.
