… nou llibre: Jardí a l’obaga, editat per Proa.

La contraportada diu això:

“Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena. L’Aniol, el seu masover, ens explica la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d’aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil. I menys si hi ha hagut pel mig una història d’amor truncada i secreta. Tot i l’harmonia aparent i l’adaptació a uns temps canviants, el lector anirà trobant indicis inquietants, punts d’alarma, i no podrà fer altra cosa que imaginar fets terribles que contrastaran terriblement amb l’estampa idíl·lica que un passejant podria tenir de la Carena.”

I jo us en dic alguna cosa més: Els escriptors tenim la sort de poder crear el que volem tenir. Que no cal que sigui real, vaja. I jo he volgut tenir un jardí com aquest tota la vida però em feia mandra perquè no tinc cap ganes de fer de jardinera. L’avantatge de tenir un jardí inventat és que no n’has de tenir cura: Això ja t’ho fan els personatges, i de franc. És clar que n’hi ha algun que s’excedeix… Si no vigiles tota l’estona, se t’escapen de les mans i fan el que volen. I després passa el que passa… I en el jardí hi trobes coses del tot estranyes…

En fi, que no diré més perquè, si ho faig, ja no us caldrà llegir el llibre.

Aquí teniu la invitació a la presentació de Barcelona: tot un honor per a mi, pel presentador (Raül Romeva) i pel lector (Joan Crosas). M’encantaria que hi vinguéssiu: Això també seria un honor!

Perdoneu l'”autobombo” però algú ho havia d’explicar.