(Foto J. Puerto)
Quan publiques un llibre, vius un compte enrere frenètic que s’acaba el dia de la presentació a Barcelona (ei, tamporalment, que després vénen totes les altres…). No sé què els passa als altres escriptors, però a mi em passa que em sembla que res no sortirà res bé, em sembla que tot està per fer, que el més calent és a l’aigüera, que no hi ha res que rutlli com ha de rutllar.
I resulta que al final tot va de fàbula. I això és gràcies a unes quantes persones que s’hi impliquen fins al final. Per això, aquest és un post per agrair a qui hi ha posat el coll, a qui ho ha donat tot per fer quedar bé el meu fill literari, el meu Jardí a l’obaga.
(Foto J.Puerto)
No hi hauria una bona presentació sense un editor com en Josep Lluch, a qui agraeixo moltes altres coses, però ara, a més, aquesta; sense les gestions de l’equip de Proa (Alba, Xavier, Marta…); sense el sí directe d’una persona de la talla de Raül Romeva que no és precisament que visqui en una bassa d’oli de tranquil·litat i que em va fer quedar com si fos qui sap què; sense el sí incondicional de Joan Crosas que aconsegueix que les meves paraules escrites no em sembli que són meves; sense l’Anna Soler-Pont, amiga i agent que ja fa anys que m’ha fet entrar al país de les meravelles; sense el suport i l’escalf de tots els que vau venir i em vau fer sentir que les coses que escric potser valen la pena per a vosaltres; sense la meva família, sempre aguantant el que calgui i fent-me costat en tot; sense els fotògrafs de categoria, José Maria Pecci i Joan Puerto; sense l’amiga i editora amagada (Laura), sense la companya i també amiga de l’editora amagada (Irene).
No hi hauria una bona presentació sense aquell cop de mà, sense aquella frase dita en el moment just, en el to que cal; sense aquella mirada, sense aquella broma, sense aquell gest, sense aquell comentari i sense aquell fer veure que s’entén la meva lletra a les dedicatòries (quan no me l’entenc ni jo).
(Foto JM Pecci)
A tots, gràcies. Sense vosaltres, no hi hauria llibres.