Els animals i la família amb humor

Gerald Durrell: La meva família i altres animals. Ed. La Butxaca.

Aquest és un llibre d’aquells que ara s’anomenen crossover, o sigui que és per a tots els públics. Gerald Durrell, quan el va escriure, no crec que tingués la intenció que fos així. Li va sortir de manera natural, perquè tot el que escrivia li sortia igual, vull dir en el mateix to; en un to àgil, ple d’humor, divertit i pròxim. En un sol mot, encantador.

Gerald Durrell va néixer el 1925 a Jampshedpur (Índia), en el sí d’una família britànica al cent per cent. Mort el seu pare, va viure amb la mare i els germans a Corfú durant 4 anys, del 1935 al 1939, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. D’aquesta estada a l’illa grega va escriure La meva família i altres animals, que no es va publicar en l’original anglès fins al 1956.

I per què, aquest títol? Doncs perquè Gerald Durrell (Gerry, a casa seva) va arribar a ser un important naturalista i ja de petit era un apassionat de les bèsties, de tota mena de bèsties, amb qui convivia sense cap mania a dins i a fora de les diferents cases que la família va posseir a l’illa. I va ser capaç de descriure, per exemple, una batalla a mort entre un dragó i un pregadeu i presentar-la al lector com la més excitant de les escenes. I, com això, la vida secreta dels escorpins, de les serps (ep, que ho tenia tot a casa, a la seva habitació, eh?), d’una òliba i d’un parell de garses que feien la guitza a tothom qui podien.

Els animals, doncs, són els grans protagonistes de Durrell… juntament amb les persones, sobretot les que conformen la seva família. Les excentricitats del seu germà Larry, que seria l’autor del cèlebre El quartet d’Alexandria, la desenfrenada i fins i tot còmica passió per les armes del seu altre germà Leslie, la ingenuitat de l’angelical germana, la Margo, o el deixar-se portar d’una insòlita mare plena de bondat, són excel·lents actors que ocasionen escenes còmiques que Gerald sap transformar sobre el paper en delirants. També altres personatges que envolten els Durrell, com ara els extravagants amics d’en Larry o els diferents instructors pensats per a en Gerry (cadascun amb les seves estranyeses) o fins i tot un assassí en una barca que apareix enmig d’un llac i que es fa amic del nen.

I només li cal la barreja de les persones amb els animals. El còctel és explosiu. Rius encara que no vulguis. Em ve al cap l’escena en què en Larry vol encendre un cigarret amb uns mistos, a dins la capsa dels quals, oh, sorpresa, en lloc de mistos, hi haurà una mare escorpí i tots els seus fills petits que en Gerry ha dipositat amorosament al seu «llitet» (la capsa), i que, després del gran ensurt inicial, s’escamparan per la taula parada, fent-ne fugir tothom.

I tantes altres coses. Moltes. Si no ho heu fet encara, si teniu ganes d’humor i del somriure perpetu en la lectura, aquesta és la vostra. No sé fins on la realitat és realitat, i a partir d’on l’exagera en Gerald. Però, com va dir el seu germà, l’»autèntic» escriptor Lawrence Durrell (en Larry), La meva família i altres animals “és una obra mestra d’humor, alegria i poesia”. Plenament d’acord.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*

1 × 3 =