Fan campanyes per conscienciar-nos de reciclar tot el paper que puguem. Envien correus electrònics amb un bonic missatge sota el segell institucional que insta a no imprimir el que no sigui estrictament necessari. El missatge de no malgastar paper ens el trobem a tot arreu. Els que treballem en empreses públiques (suposo que a les privades també passa) tenim un control estricte sobre el paper que gastem. Cada paper imprès ens diuen que és una branqueta menys d’un d’arbre, i, al final, cada paper que no reciclem com s’hauria de reciclar ens arriba a fer mal a l’ànima gràcies als inputs que ens plouen de les institucions.

I llavors arriba l’hora de votar. I tot d’una les bústies s’omplen de sobres plens de papers, de molts papers. Cada votant té el seu sobre de cada partit, excepte En Comú Podem, que diu que només envia un sobre per casa precisament per estalviar paper. He fet un càlcul ràpid: a Catalunya som 5 milions i mig de persones amb dret a vot. Suposem que tots aquests viuen en 2 milions i mig de cases. Per tant, En Comú Podem s’ha gastat 2 milions i mig de sobres plens de paperassa a Catalunya. Déu n’hi do. La resta de partits, 5 milions i mig… ep, això només a Catalunya. Els partits estatals… buf, no vull ni pensar-ho.

I on és l’estalvi de paper? Quin contrasentit és aquest? Després de tants discursos… qui malgasta paper? Nosaltres o els polítics? És que a l’hora de fer propaganda tot s’hi val? Potser estaria bé que els polítics pensessin a ser coherents amb el que prediquen des de les institucions. La propaganda electoral es pot fer d’una altra manera (per exemple, per internet) i de butlletes n’hi ha de tots els colors polítics als col·legis electorals. El dret a votar lliurement, en secret i sense coacció, també està garantit allà mateix. Doncs… a què treu cap tanta impressió de butlletes? Quin sentit té tot plegat?

Més enllà de la política estricta, aquestes han estat les meves reflexions aquests dies. Perdoneu-me, eh? Però potser algú ho havia de dir.